http://www.apssprojectesolidari.es/

PENYA PERICA ELS BUBIS DE L'AAIÚN, RCDE de Barcelona

El próximo 17 de Marzo viajamos a los Campamentos y vamos a fundar la primera Penya del RCDEspanyol en Africa, serà en la Willaya del Aaiún. Con el Soporte del RCDE, FCPE , FSF , APSS y el Ministerio de Deportes y Juventud de la RASD.

LA REPÚBLICA ESPORTIVA. 23 Febrer 2019

https://www.larepublicaesportiva.cat/que-hi-fan-enmig-del-desert-totes-aquestes-samarretes-de-lespanyol/

“Què hi fan enmig del desert totes aquestes samarretes de l’Espanyol?”

Ernest Vilches, a través de la seva ONG, conjuga la seva tasca humanitària als campaments de refugiats sahrauís d’Algèria amb la seva passió per l’Espanyol

MARC MOSULL

25/02/2019

Refugiats sahrauís dels campaments de Tindouf llueixen la samarreta de l'Espanyol. / Ernest Vilches

“Estic buscant la persona que ha portat totes aquestes samarretes aquí”, li va dir Willy Toledo a Ahmed Mohamed Fadel, un dels col·laboradors locals del FiSahara, el festival de cinema celebrat als camps de refugiats sahrauís d’Algèria. Ja s’havia fet de nit, i l’Ernest Vilches, l’individu a qui buscava l’actor madrileny, estava assentat amb els seus companys cooperants a la cantina del palmerar del campament de Dakhla, un dels cinc que hi ha a Tindouf. L’Ahmed el va trobar i els va presentar. “Se’m va acostar i, amb un somriure, em va preguntar: ’Què hi fan enmig del desert totes aquestes samarretes de l’Espanyol? I per quin motiu? Tu n’ets el responsable? És que em sembla increïble la quantitat de nens amb equipacions blanc-i-blaves que he vist fins ara. Entendria si fossin del Barça o del Madrid… però, per què de l’Espanyol?’”, recorda Vilches, fundador de l’Associació per al desenvolupament de Projectes Solidaris al Sàhara (APSS), una ONG que aquell octubre de 2013 va viatjar al campament de Dakhla per entregar material i prestar ajuda els refugiats. Willy Toledo era allà en condició de codirector del FiSahara, un festival de cine al desert que, encara ara, any rere any pretén donar visibilitat al conflicte polític que ha provocat l’exili de milers de persones a causa de l’ocupació marroquina del Sàhara Occidental.

L’Ernest Vilches li va explicar a Willy Toledo que l’APSS l’havia fundat amb companys que havien realitzat el seu servei militar al Sàhara, que viatjaven amb doctors i professionals mèdics per ajudar els refugiats amb diabetis, que tractaven amb els pacients i les famílies els problemes psicològics derivats de la malaltia i que, a més a més, assistien exiliats que havien estat víctimes de mines. També li va explicar que l’ONG havia estat recaptant fons a través del disseny i comercialització d’una estelada amb els colors de l’Espanyol. I, evidentment, li va relatar el motiu pel qual tots aquells nens duien samarretes de l’entitat catalana, allò que tant havia sobtat un matalasser empedreït com Toledo, actor i activista polític madrileny, actualment processat per insultar Déu i la Verge Maria. “Allà on vaig sempre faig proselitisme del meu espanyolisme. I, com que el club, a través de Joan Collet, m’havia cedit material pels nens, vaig decidir organitzar un triangular de futbol en memòria de Dani Jarque amb equips de les escoles dels campaments”, finalment li va revelar Vilches a Toledo, atent a les darreres explicacions del responsable que desenes de refugiats vestissin els colors de l’Espanyol.

Un dels equips del triangular es fa una foto abans del seu partit. / Ernest Vilches

Tot i que el seu objectiu primordial és ajudar els refugiats a través de medecines i assistència mèdica, Vilches, que l’any 2014 va organitzar un segon -i últim fins el dia d’avui- triangular a Dakhla, sent orgull per haver dut l’Espanyol fins al desert. “En una de les nostres estades, se’m va apropar un nen i em va dir que ell coneixia l’Espanyol, que li agradava l’equip. Li vaig preguntar què en sabia, i em va citar tot de jugadors, molts dels quals ja havien marxat del club: ‘Tamudo, De la Peña, Luis García… i Kameni, que és negre com jo’. Se’m va posar la pell de gallina”, admet emocionat Vilches, que segueix al capdavant de l’APSS, que d’aquí a unes setmanes tornarà al sud-oest d’Algèria per assistir la població exiliada, i a qui encara li queden anhels per complir als campaments: “Hem fet coses molt boniques, però el meu gran somni és obrir una escola de futbol per als refugiats sahrauís”.

Nens sahrauís del campament de Dakhla amb la primera equipació de l’Espanyol. / Ernest Vilches