EL RESPECTA ELS DRETS HUMANS ELS TERRITORIS OCUPATS

ERC, ICV-EUiA, la CUP i la Federació ACAPS volen que el Parlament reclami que la MINURSO tingui plenes competències per garantir la no vulneració dels drets humans al Sàhara Occidental

Les forces polítiques integrades en la delegació catalana que va visitar als territoris ocupats del Sàhara Occidental el mes d’abril, ERC, ICV-EUiA i la CUP, impulsaran una iniciativa parlamentària perquè el Parlament reclami que la MINURSO tingui plenes competències en observança i garantia de no vulneració de drets humans, petició que també han fet d’altres parlaments com el d’Andalusia o el d’Extremadura. Així ho han explicat avui al Parlament les diputades d’ERC, Marta Vilalta, i d’ICV-EUiA, Hortènsia Grau, i el regidor de la CUP a Navàs, Josep Casafont, membres de la delegació juntament amb Núria Salamé (presidenta de la Federació ACAPS) iMiquel Cartró (secretari de la Federació ACAPS) en una roda de premsa que també ha servit per presentar l’informe sobre la situació que pateix la població sahrauí en territori ocupat.

A més, la iniciativa parlamentària, que es canalitzarà a través de l’Intergrup per la Pau i la Llibertat al Sàhara i que ERC, ICV-EUiA i la CUP voldrien consensuar amb la resta de grups parlamentaris, també instarà al Govern català a replantejar les relacions comercials amb el Marroc fins que no es respectin els Drets Humans i fins que finalitzi l’explotació dels recursos naturals i econòmics del Sàhara Occidental, reclamarà establir relacions institucionals amb el Front Polisari i amb el Govern de la República Àrab Sahrauí Democràtica (la RASD), demanarà al Govern de l’estat espanyol que assumeixi les seves responsabilitats de protecció de la població civil sahrauí fins que finalitzi procés de descolonització i fer totes les accions pertinents per fer possible el referèndum lliure i vinculant per decidir el futur polític del Sàhara.

A més, el text que també voldrien elevar a la comissió d’exteriors del Parlament demana que es potenciïn les delegacions institucionals, civils i de mitjans de comunicació d’observació als territoris ocupats del Sàhara Occidental i als campaments. “Aquestes són les mesures que intentarem treballar des d’aquí per aportar el nostre granet de sorra a la solució del conflicte”, ha dit la diputada d’ERC i coordinadora de l’Intergrup, Marta Vilalta que també ha explicat que enviaran l’informe sobre la situació que pateix la població sahrauí en els territoris ocupats a totes les parts del conflicte, a organismes internacionals i a diferents institucions i entitats que treballen temes de cooperació i solidaritat per “trencar el silenci sobre la realitat que es viu en territori ocupat pel Marroc”.

Paral·lelament, els grups parlamentaris que van visitar el Sàhara Occidental també esperen poder trobar-se amb el Cònsol del Marroc a Barcelona per tal de lliurar-li l’informe: “No tenim resposta oficial d’aquesta petició de trobada però esperem que ens pugui rebre aviat”, ha afegit Vilalta.

L’informe, ha detallat Grau, constata que hi ha una vulneració sistemàtica dels drets humans, un “etnocidi evident” amb el coneixement de l’ONU i de la comunitat internacional, a més d’una “negació de drets bàsics individuals i de drets col·lectius dels pobles” ha denunciat Grau que ha qualificat Al-Aaiun de “ciutat policial”amb sensació d’estat de setge continuat. A sobre, ha afegit la diputada, “hi ha una voluntat de tergiversació i d’ocultació de la realitat que viu el poble sahrauí per part del règim marroquí tal com ho acredita la prohibició d’entrada de delegacions internacionals, el bloqueig informatiu, els impediments de les delegacions per silenciar conflicte. Mentre nosaltres hi vam ser es va prohibir l’entrada a 4 delegacions. En l’últim any s’han expulsat dues delegacions i cinc més han estat intimidades”, ha explicat.

Finalment, el regidor de la CUP, Josep Casafont, ha assegurat que per la solució del conflicte és necessari una intervenció internacional “urgent” de manera que la MINURSO tingui competències en observança i garantia de no vulneració dels drets humans en un conflicte molt desigual on la població sahrauí “té els mínims poders”.“S’han de finalitzar els treballs previs i realitzar el referèndum, com a solució política del conflicte i tal i com està acordat per les Nacions Unides”, ha dit perquè, sinó, serà molt difícil que pugui canviar la situació si no es fa possible el referèndum i s’aposta pel la via política.

Canal Parlament:

http://www.parlament.cat/web/actualitat/canal-parlament/videos?p_cp1=7088519

10 de juny de 2014

http://blogs.sapiens.cat/blogdelcehi/categoria/africa/

Aquest post és una col.laboració d’un alumne del Màster d’Estudis Històrics de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, bon coneixedor de la qüestió del Sahara.

El passat 25 d’abril es va renovar el mandat de la MINURSO a l’antiga colònia espanyola sense que la seva missió s’ampliés a la vigilància dels drets humans. Els Estats Units van voler incloure-la però la iniciativa va trobar una fèrria negativa marroquina, i també espanyola i francesa.

  La Missió de les Nacions Unides per al referèndum al Sàhara Occidental (MINURSO), establerta l’any 1991 amb l’objectiu d’observar i garantir l’alto el foc entre l’estat Marroquí  i el Front Polisario i organitzar un referèndum d’autodeterminació al Sàhara, és l’única missió de pau de l’ONU que no té competències en la supervisió dels drets humans.

  La decisió de l’ONU  d’establir la MINURSO tenia com a objectiu resoldre un conflicte armat que té el seu origen en el procés de descolonització d’Àfrica. En la resolució 1542 (XV) de l’Assemblea General de l’ONU del 1960 el territori del Sàhara Occidental va ser inclòs en la llista de territoris no autònoms que s’havien de descolonitzar. La descolonització es va aturar a causa que el territori va ser reclamat pel Marroc, que va iniciar sota el regnat de Hassan II el 1975 una marxa verda per annexionar-se el territori, quan Franco agonitzava. El 14 novembre 1975 es van signar els acords de Tripartits de Madrid per els quals Espanya cedia la sobirania del territori a Mauritània, que posteriorment es va retirar, i al Marroc. Començaria un conflicte armat entre el Marroc i el Front Polisario que va finalitzar el 1991 a la vegada que es creava la MINURSO.

   Cal dir que la situació dels drets humans al Marroc no és diferent a la que té lloc en els territoris sahrauís, ja que segons dues prestigioses organitzacions marroquines per a la seva defensa, l’Associació Marroquina de Drets Humans i l’Organització Marroquina de Drets Humans, continuen havent violacions dels drets més bàsics sobretot als presos islamistes, salafistes i als independentistes sahrauís. A tot el país segueix havent fustigació i restricció de llibertats polítiques a grups contraris a la monarquia com són els islamistes del Adl wa Ihsan, Justícia i Caritat o contraris a la marroquinitat del Sàhara com són els activistes pro independència.

  Marroc ha perdut una gran oportunitat d’establir un estat democràtic i descentralitzat amb la reforma constitucional l’1 de juliol del 2011 com a conseqüència de la primavera marroquina que hagués pogut ajudar a resoldre el conflicte del Sàhara. Ni la constitució és democràtica, ni hi ha separació de poders, el Rei presideix el consell de ministres i segueix nomenant alts càrrecs de l’Estat. I a més hi ha temes exclusius de la monarquia com són els militars, política exterior, el Sàhara i els serveis secrets. No hi ha res de regionalització ni descentralització administrativa.

 La reforma constitucional ha estat una reforma dins de la continuïtat d’un sistema intacte que, simplement, ha incorporat als islamistes moderats del partit Justícia i Desenvolupament. Mentrestant el problema del Sàhara continua sense resoldre’s  hipotecant el futur de tota la regió del Magreb.

Autor:  Mohamed Douief Merras